El moment va ser immortalitzat pel fotògraf David Lagerlöf, qui va estar a Borlänge (Suècia) per cobrir la marxa nazi
David Lagerlöf
Tess Asplund s'està cansant de periodistes que truquen per
preguntar sobre la foto en la qual es planta enfront dels líders nazis
de la Resistència nòrdica (NMR per les seves sigles en suec, Nordiska
motståndsrörelsen) amb el puny en alt. El moment va ser immortalitzat
pel fotògraf David Lagerlöf, qui va estar a Borlänge per cobrir la marxa nazi per la fundació Expo –que va ser fundada, entre altres persones, per l'autor Stieg Larsson i
des de 1995 ha estudiat, examinat i informat sobre la intolerància
organitzada. La foto ja ha aconseguit l'estatus d'icona i és comparada
amb la foto famosa "La dona amb la bossa", en la qual Danuta Danielsson
empunya la seva bossa contra un neonazi marxant amb la bandera sueca.Aquesta activista de 42 anys considera que l'interès mediàtic puntual per la foto, i no per la lluita en general, és un error.
–Érem diversos centenars persones reunides per manifestar-nos contra el nazisme i racisme. Al mateix moment que va ser presa la foto, un noi va ser empès per nazis amb armilles grogues. Jo vaig fer el que vaig fer per pur impuls. La ràbia se'n va fer càrrec.
Ella considera que el racisme s'ha normalitzat a Suècia cada vegada més, des que el partit nacionalista i xenòfob Demòcrates de Suècia (SD per les seves sigles en suec, Sverigedemokraterna) va entrar al Parlament, i vol que el debat públic se centri en com solucionar el problema. Les enquestes ja situen al SD com el tercer partit, malgrat que els seus polítics expressen obertament discursos racistes. Als nazis se'ls permet manifestar-se als carrers protegits per la policia, tot i que això viola la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial. "Molta gent tanca els ulls i no entén com de perillós és això", assenyala Asplund.
"Just avui he llegit un article sobre un polític del SD que diu que vol ballar sobre les tombes dels musulmans", explica i estén el seu mòbil. Es tracta de Tomas Gezici, representant al comitè de construcció i protecció del medi ambient a Norrköping i a la junta local del SD. També és jutge a la Cort de Districte de Norrköping i ha fet les següents declaracions, revelades pel diari local Norrköpings Tidningar: "La mare terra manté a la població petita. Gràcies Hitler, Milosevic i els altres homes bons. L'única manera de detenir aquest tipus de càncer [referint-se als musulmans] és apagar els seus cervells i ballar en els seus cadàvers". Gezici també s'ha referit a les persones homosexuals com un grup de repugnants: "No va estar bé durant 10.000 anys passats i seguirà sense estar bé".
–El NMR tampoc és una organització qualsevol. Sorgeix de la Resistència Blanca Ària (grup militant neonazi actiu entre 1991 i 1993). És increïble que la gent no reaccioni enèrgicament. Recorden Hitler? És més o menys com a "propera estació, cambra de gas" –diu Asplund i li tremola una mica la veu.
La popularitat i l'atenció mediàtica són noves en la vida d'Asplund, però el seu compromís activista ve de molt abans. Durant uns 26 anys ha participat, amb freqüència a la part davantera, en les manifestacions i reunions contra el racisme. S'ha implicat en el moviment a favor del dret a l'asil a Estocolm i és una de les forces impulsores de l'organització Enfocament afro-fobia.
Per contestar a la pregunta "Què és el que t'impulsa?" no ha de pensar molt:
–Jag är afrosueca.
Recorda quan la seva filla, de nena, va arribar a casa i li va explicar que un home en el metro l'hi havia dit ni***r [forma despectiva de cridar a les persones negres]. Recorda el difícil període després que un amic proper va rebre un tret a la cara de part de John Ausonius (també conegut com a Home Làser). "En el judici, vaig decidir mirar a Ausonius als ulls. Vaig pensar: "Vostè ha fet al meu amic tal mal" i vaig prendre la decisió conscient de clavar els meus ulls en ell. I el que vaig veure… em vaig quedar gelada. Era pura maldat. Però no vaig cedir, vaig seguir clavada als seus ulls".
El puny tancat que Asplund va aixecar als nazis a Borlänge és un homenatge a Nelson Mandela, a qui considera el seu mentor. La salutació l'ha feta des de la infantesa, després que els seus pares li parlessin de Mandela, empresonat per la seva lluita contra l'apartheid. "Quan aixeco el puny significa llibertat, justícia i amor. Tots som ciutadans del món, no entenc quin és el problema davant el fet que tots som diferents".
Què respondries a les forces d'extrema dreta que comparen el teu puny tancat amb el de Breivik?
Que googlegin a Nelson Mandela.
Periodistes continuen trucant amb l'esperança d'obtenir una entrevista, però Asplund ha començat a prémer la tecla "desviació" quan el telèfon està calent. Ara la lluita continua, com sempre. "I som molta gent".
Estàs pensant a usar la teva popularitat per a l'activisme continuat? Hi ha projectes concrets?
Ja veurem. Enfocament afro-fòbia i Expo estan treballant en una idea, però ara per ara és un secret.
Quins consells donaries a activistes joves que siguin noves en la lluita?
Unir-se a una organització i aliar-se amb persones d'idees afins.
El teu millor record d'un context activista?
Quan he participat i lluitat perquè algú pugui romandre a Suècia. Moltes vegades les persones són expulsades, però de vegades és possible canviar l'ordre d'expulsió. Veure que l'activisme fa la diferència dóna energia per continuar.
Com podem crear una societat en pau i lliure d'opressió?
Jo visc segons la creença que tothom necessita una segona oportunitat. El meu millor amic, per exemple, és un exnazi. En l'actualitat imparteix classes sobre aquest viatge ideològic. És important que no tanquem la porta sense donar suport a aquelles persones que volen canviar les seves vides.
*Aquesta entrevista sorgeix de la col·laboració entre Feministik Prespektiv de Suècia Pikara Magazine. Agraïments a Irina Pertierra la idea i a Jenny Rönngren per la seva bona disposició sempre. Agraïm també a Expo l'autorització per publicar la foto de David Lagerlöf.
La Directa
–Érem diversos centenars persones reunides per manifestar-nos contra el nazisme i racisme. Al mateix moment que va ser presa la foto, un noi va ser empès per nazis amb armilles grogues. Jo vaig fer el que vaig fer per pur impuls. La ràbia se'n va fer càrrec.
Ella considera que el racisme s'ha normalitzat a Suècia cada vegada més, des que el partit nacionalista i xenòfob Demòcrates de Suècia (SD per les seves sigles en suec, Sverigedemokraterna) va entrar al Parlament, i vol que el debat públic se centri en com solucionar el problema. Les enquestes ja situen al SD com el tercer partit, malgrat que els seus polítics expressen obertament discursos racistes. Als nazis se'ls permet manifestar-se als carrers protegits per la policia, tot i que això viola la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial. "Molta gent tanca els ulls i no entén com de perillós és això", assenyala Asplund.
"Just avui he llegit un article sobre un polític del SD que diu que vol ballar sobre les tombes dels musulmans", explica i estén el seu mòbil. Es tracta de Tomas Gezici, representant al comitè de construcció i protecció del medi ambient a Norrköping i a la junta local del SD. També és jutge a la Cort de Districte de Norrköping i ha fet les següents declaracions, revelades pel diari local Norrköpings Tidningar: "La mare terra manté a la població petita. Gràcies Hitler, Milosevic i els altres homes bons. L'única manera de detenir aquest tipus de càncer [referint-se als musulmans] és apagar els seus cervells i ballar en els seus cadàvers". Gezici també s'ha referit a les persones homosexuals com un grup de repugnants: "No va estar bé durant 10.000 anys passats i seguirà sense estar bé".
–El NMR tampoc és una organització qualsevol. Sorgeix de la Resistència Blanca Ària (grup militant neonazi actiu entre 1991 i 1993). És increïble que la gent no reaccioni enèrgicament. Recorden Hitler? És més o menys com a "propera estació, cambra de gas" –diu Asplund i li tremola una mica la veu.
La popularitat i l'atenció mediàtica són noves en la vida d'Asplund, però el seu compromís activista ve de molt abans. Durant uns 26 anys ha participat, amb freqüència a la part davantera, en les manifestacions i reunions contra el racisme. S'ha implicat en el moviment a favor del dret a l'asil a Estocolm i és una de les forces impulsores de l'organització Enfocament afro-fobia.
Per contestar a la pregunta "Què és el que t'impulsa?" no ha de pensar molt:
–Jag är afrosueca.
Recorda quan la seva filla, de nena, va arribar a casa i li va explicar que un home en el metro l'hi havia dit ni***r [forma despectiva de cridar a les persones negres]. Recorda el difícil període després que un amic proper va rebre un tret a la cara de part de John Ausonius (també conegut com a Home Làser). "En el judici, vaig decidir mirar a Ausonius als ulls. Vaig pensar: "Vostè ha fet al meu amic tal mal" i vaig prendre la decisió conscient de clavar els meus ulls en ell. I el que vaig veure… em vaig quedar gelada. Era pura maldat. Però no vaig cedir, vaig seguir clavada als seus ulls".
El puny tancat que Asplund va aixecar als nazis a Borlänge és un homenatge a Nelson Mandela, a qui considera el seu mentor. La salutació l'ha feta des de la infantesa, després que els seus pares li parlessin de Mandela, empresonat per la seva lluita contra l'apartheid. "Quan aixeco el puny significa llibertat, justícia i amor. Tots som ciutadans del món, no entenc quin és el problema davant el fet que tots som diferents".
Què respondries a les forces d'extrema dreta que comparen el teu puny tancat amb el de Breivik?
Que googlegin a Nelson Mandela.
Periodistes continuen trucant amb l'esperança d'obtenir una entrevista, però Asplund ha començat a prémer la tecla "desviació" quan el telèfon està calent. Ara la lluita continua, com sempre. "I som molta gent".
Estàs pensant a usar la teva popularitat per a l'activisme continuat? Hi ha projectes concrets?
Ja veurem. Enfocament afro-fòbia i Expo estan treballant en una idea, però ara per ara és un secret.
Quins consells donaries a activistes joves que siguin noves en la lluita?
Unir-se a una organització i aliar-se amb persones d'idees afins.
El teu millor record d'un context activista?
Quan he participat i lluitat perquè algú pugui romandre a Suècia. Moltes vegades les persones són expulsades, però de vegades és possible canviar l'ordre d'expulsió. Veure que l'activisme fa la diferència dóna energia per continuar.
Com podem crear una societat en pau i lliure d'opressió?
Jo visc segons la creença que tothom necessita una segona oportunitat. El meu millor amic, per exemple, és un exnazi. En l'actualitat imparteix classes sobre aquest viatge ideològic. És important que no tanquem la porta sense donar suport a aquelles persones que volen canviar les seves vides.
*Aquesta entrevista sorgeix de la col·laboració entre Feministik Prespektiv de Suècia Pikara Magazine. Agraïments a Irina Pertierra la idea i a Jenny Rönngren per la seva bona disposició sempre. Agraïm també a Expo l'autorització per publicar la foto de David Lagerlöf.
La Directa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada